FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. Caminar d'esma. No tenia ni esma de menjar. Després de la notícia, no va tenir ni esma de parlar. perdre l'esma Perdre la facultat de l'orientació, de saber per on es va o què es fa. [...]